Complicacions en una llarga existencia

Complicacions en una llarga existencia, per ~ MSinsajo ~

"Reunió familiar"-la frase de sempre de la Nessi. Una altre reunió abans de marxar, no tenia ganes de trobar-me amb les meves germanes.

"ok"- la meva frase tipus (no me importa).

"saps que marxem per culpa teva? Me les pagaràs"-frase d'una nena de 3 anys (be, aparenta 6)

"mar, tranquil·la, lo millor es ignorar-la"-la frase de la meva germana gran perfecta Mariona.

Com sempre les ignoro, però se que tenen un part de veritat, des de sempre m'he barallat amb les meves germanes, i ara els meus pares que no m'aguanten mes has decidit anar a viure una temporada a casa del mes avis. Ells esperen que ells amb els seus dons puguin explicar-se que em passa per el cap, perquè sempre em diuen que no sembla normal la manera que les tracto.

"Alexandra!"

"que passa?" contesto deprimida.

"marxem"-miro la mare, i veig esperança.

Al cotxe ningú parla, però em sento intimidada , la Mariona ha decidit ignorar-me de mala manera.

L'avio es igual i començo a deprimir-me, però no ho pensava deixar satisfacció a la meva germana. Des de que tinc memòria m'ha fet bulling i mai he aconseguit tornar-li, perquè quan ho intento, sempre hi ha la Nessi o en Jake; i quan no hi son, la meva germana no mostra cap tipus de dolor.

Quan comencem a arribar la por s'apodera de mi, sempre he sigut dèbil, i això no se li escaparia en Jasper, però no hi podia fer res, i tampoc m'importava.